Des del primer dia que se'ns va donar la possibilitat de fer un documental sobre qualque cosa relacionada amb l'educació, una de les companyes, la Sol, ja es va aixecar de la cadira i, amb una mena de llum al cap, va dir que ja sabia exactament com volia, i sobre què volia, el documental. En aquest semestre ens seiem juntes, així que m'ho va explicar i em va encantar, no va fer falta parlar més. Vam captar al Vicent, que teníem al davore, i vam montar el nostre esquadró sobre una mena d'educació a l'aire lliure i a la naturalesa. Als pocs dies ja es va omplir el grup amb l'Edu i la Merche, i el grup va quedar molt molt complet, ja que tothom ha aportat molt.
Trobo que ha estat una experiència molt maca de viure i molt interessant d'ensenyar a la resta de companys. Tant de bó poguèssim ensenyar a la resta de gent per a movilitzar a tothom a favor de l'educació, per a que tothom prengués consciència de l'educació dels seus infants, ja que no és la primera vegada que sento que és responsabilitat del mestre.
En aquest cas, aquests pares tenen molts de racons i prou organització entre ells i elles, encara que tal vegada es recolzen poc en les normes. Si puc donar un poc la meva opinió personal en aquest, el meu blog (cosa que no he fet a ninguna altra banda) he de dir que no trobo que les coses hagin de ser blanc o negre. Jo crec que el més difícil és trobar la mescla de colors perfecta per a cada infant, no existeix el mateix color per a tots, i la nostra feina és experimentar amb els colors.
A més a més, despres de realitzar el documental... Més ben dit, després de cada dia que quedavem per a treballar, parlavem entre nosaltres i ens sorgien dubtes sobre si aquest grup de pares i mares estaven prou preparats o no per a dur a terme un projecte de tal magnitud. La idea és asombrosa, i l'espai increïble, però tal vegada subestimen el treball dels mestres a les escoles.
Trobem interessant totes les idees que tenen aquestes famílies, i les crítiques cap a l'educació actual, personalment, la majoria les comparteixo, però, també he de dir, que un pare o una mare que està avesat a estar només amb els seu fill o filla (o com a molt fins a tres), li serà realment difícil treballar amb 6 infants. S'han d'establir unes normes de grup; vejem la nostra societat, per exemple; nosaltres ens regim per normes establertes, i les hem de seguir per a una bona convivència, trobo que aquestes famílies estan molt emocionades per a ajudar a aquests infants a desenvolupar favorablement aquesta convivència, però tal vegada els hi faríen falta recursos, recursos humans, com algú amb experiència.
En el nostre documental recollim la il·lusió d'unes famílies per a fomentar una bona educació pels seus infants, volem transmetre aquesta lluminositat als ulls que, tal vegada, alguns mestres han perdut al llarg de la seva carrera docent, volem mostrar que, al contrari del que pensen molts educadors, les famílies sí que s'impliquen amb l'educació dels seus infants, es preocupen i hi volen aprendre per a participar-hi. El nostre documental és ideal per a demostrar-ho. Vos convidem a què el mireu!
Per acabar, les meves etiquetes es basen en la reflexió sobre el documental que hem realitzat, encara que durant el procés d'aquest hem hagut de recòrrer a algunes preguntes d'altres apartats per a relacionar continguts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario