El meu anàlisi el realitzaré en base a l'escola infantil (PMEI) Ciutat Antiga, que és on vaig realitzar les meves pràctiques quan vaig fer el FP d'Educació Infantil ara fa 3 anys enrera.
Sobre les Debilitats, dir que moltes de les educadores que hi havia en aquell moment, feia molts i molts d'anys que exercien la professió i, tal vegada, estaven un poc cansades. Això ho vam notar totes nosaltres (les practicants) perquè un parell d'aquestes ens van quasi amenaçar amb què no ens atraquèssim ni a les seves aules ni als seus infants; però només van ser una o dues d'unes 15. A més d'això, la figura de les practicants tal vegada estava un poc distorsionada ja que algunes educadores, desbordades per la feina, venien a la nostra aula (no estem parlant de les nostres tutores, per suposat, ja que aquestes ens tractaven, parlant sobretot en el meu cas, com a iguals) per a què les ajudèssim, sobretot, amb els àlbums de final de curs.
A més d'això, una altra Debilitat, podria estar que els nadons (de 0 a 1 any) i els infants de 1 a 2 anys es trobaven al pis de dalt. Això es feia (ho vam preguntar a la coordinadora) perquè les aules estaven millor acondicionades per aquests infants, i perquè (sobretot) els patis eren balcons grans que es podien comunicar entre ells; llavors, quan tots sortíem al pati, teniem l'oportunitat d'obrir les portes (que a nosaltres ens arribaven pel pit, més o menys) i així, estar comunicats, des dels nadons de 0 anys fins els de 2. La inconveniència, però, es trobava en què els pares havíen de carregar per les escales als menuts que no caminaven i, si ho fèien, podrien trigar molta estona arribar a dalt; hi havia pares que no soportaven la lentitut dels seus infants pujant d'un en un els escalons. Això limitava l'autonomia, tot s'ha de dir. A més, quan hi havia activitats comunes de tota l'escoleta, era necessari que les ATs i les practicants, a més d'alguna que una altra educadora, anéssin a les aules de dalt a ajudar amb els nadons i els caminants grans i petits (com els hi deien) per a posar-los en cadiretes o portar-los a coll, per a baixar-los a baix (per a alguna representació escènica, per exemple). Era molta feina, però era la única manera d'aprofitar l'espai de l'edifici.
Per una altra banda, les Amenaces al voltant del centre, a l'entorn, sobretot era la civilització. Vam poder acompanyar als infants de 2-3 anys d'excursió, i estavem aterrades en el moment d'embarcar i desembarcar a l'autobús (només a l'entrada de l'escola infantil). La gran quantitat de trànsit i la falta d'un espai per a què l'autobús aturés i els infants no haguèssin de baixar de l'acera, era molt perillós.
Una altra amenaça, que podria algun dia arribar a influïr a l'ambient de l'escola infantil, però que mentres nosaltres hi vam estar no va passar, és que està situada en una zona on (suposo) per punts, els hi toca a molts d'immigrants. Vaig estar enamorada de cada infant que tenia a la classe, i només tenia dos mallorquins de 7 que éren en total, però trobo que l'ambient condiciona molt la manera de treballar, i si la tutora hagués tingut una altra actitut, i la directora també, pot ser hi hagués hagut problemes amb els infants, ja que n'hi havia molts que venien bruts, o no portaven el material necessari, i no recordo quines circumstàncies més es donaven, però la tutora ho sabia resoldre sense que els pares es poguèssin ofendre. També és veritat que no hi havia, moltes vegades, una assistència molt continuada, amb alguns infants. D'això s'encarregava la directora, amb un gran do de parla i de convèncer la gent. No crec que una cultura sigui millor que l'altra, només penso que la mescla de moltes cultures pot portar a mals entesos si l'educadora no té "don de gentes".
Les Fortaleses de Ciutat Antiga, per a mi, han estat la seva aparença tant gran i la seva gran quantitat de materials. A més, el mateix que he dit abans que podria ser una debilitat, que les educadores portaven molt de temps (algunes), doncs dic el mateix per a les Fortaleses (les que no corresponen a les Debilitats). Vaig veure molta gent vàlida, però com la meva tutora, la Elisa, i com la directora, la Rosa, ningú. Mai havia vist una educadora, que també era mestra, que no aixequès la veu ni una sola vegada mai en tres mesos que vaig estar allí. Va estar increïble. Si m'ho conten, no m'ho crec. La manera de parlar amb els nadons, de relacionar-se amb els pares i mares, de ser sincera i transparent, de sempre dir el què és, sense donar mil voltes però sense ferir a l'altra persona... Trobo que això no s'ensenya, però que si ho vols aprendre, pots. La Elisa va estar de baixa un parell de setmanes per culpa de l'esquena, i la vaig anyorar molt. Els infants van canviar radicalment amb la AT que la substituïa. Jo la trucava per telèfon demanant-li que perfavor es cuidès, que la necessitava. Un 10 de persona. I com diu el dit: "Dios los cría y ellos se juntan", la directora, la Rosa, té una filla (i un fill) que en aquell moment no arribava als 12 mesos, així que anava a classe amb la Elisa (i això que hi havia dues classes de nadons. Així que sovint teníem a la Rosa a la nostra aula. És una dona molt oberta, i amb la veu forta, fins aquí, tot al contrari que la Elisa. A la Rosa li agrada agafar als pares i a les mares i parlar amb ells de forma personal, entendre'ls, poder ajudar-los, però també sap quan hi ha pares i mares que no fan ses coses bé perquè no els hi dóna la gana, i ho diu d'una manera que se'ls hi podria caure la cara de vergonya, i que no els hi queda una altra que baixar el cap, somriure (perquè irremediablement la Rosa et fa riure sempre) i donar-li la raó, ah!!!!! I demanar disculpes a qui sigui, però demanar-les. Les Fortaleses de Ciutat Antiga? Sens dubte, la Elisa i la Rosa.
I, per acabar, les Oportunitats d'aquesta escola infantil on vaig realitzar les meves pràctiques podrien coincidir, com ha passat abans amb les fortaleses, amb les Amenaces. És a dir, estar tant a prop de la civilització, en concret, al centre de la ciutat, et proporciona molts de recursos, sobretot sortides. Això faria a l'escola infantil estalviar en transport públic, per exemple. Encara que siguin molt petits, es poden enfocar de cara als infants de 2-3 anys, igual que les excursions, que també només estaven destinades a aquestes edats. Per aquesta mateixa raó, a l'estar cèntrica els usuaris d'aquesta escola infantil hi poden arribar a peu o en autobús. L'aproximació a la civilització fa que tinguem, d'alguna manera, més fàcil l'accessibilitat als recursos que tinguem més a prop.
