Valoració del blog

Encara que m'hagués agradat que el meu blog hagués estat dinàmic, amb mil i una fotografíes, dibuixos i mil coses més per a què encandilés de només mirar-lo, he de dir que estic contenta per què he treballat totes les entrades que he fet, ja que he cercat informació als apunts i als blogs dels meus companys, m'ha fet viatjar a temps passats, a quan feia les pràctiques i ha estat, sovint, relaxant de realitzar.

Dic tot això perquè, com ja he dit, he mirat blogs d'altres companys que m'han cridat molt l'atenció. No em duc massa bé amb el blogger, i em costa molt que estigui com a mi m'agrada, així que vaig decidir fer totes les entrades iguals, encara que m'hagués agradat fer-les diferents. 

En quant al contingut de les entrades del blog, en alguns moments m'ha paregut molta feina, però he de dir que és una assignatura per a portar-la al dia i, per suposat, bona de fer i que t'ompli. Reflexionar sobre les passes que fas al llarg de la teva vida i de la teva carrera, és el millor i, més, si la reflexió que fas és una crítica constructiva, que et servirà per a un futur pròxim. Trobo que se'ns han posat molts d'avantatges i que quasi totes (per no dir totes, ja que ara mateix no les recordo 100%) les activitats han estat molt adequades a l'assignatura i al moment en el qual ens trobem, tant els que fan pràctiques com els que les tenim convalidades (i més si com jo mateixa feim feina en una escoleta infantil). Encara que pensem que sigui una obligació i de vegades ens faci peresa, tot el que sigui per a fer-nos llegir, aprendre, reflexionar, innovar, imaginar, cercar, experimentar... És positiu per a nosaltres i necessari.

Trobo que ha estat una molt bona feina!

Valoració de les competències assolides

Trobo que questa assignatura m'ha fet reflexionar molt amb el què vaig aprendre, amb el què estan aprenent i experimentant els meus companys i amb el què estic aprenent jo ara mateix. 

He adquirit noves competències, sobretot de recerca d'informació, d'identificació dels meus punts forts i febles (que he de dir que moltes vegades em fa ràbia reconèixer els febles i no saber com tornar-los forts o, al manco, menys febles, però els vaig reconeixent), i, sovint, qüestiono les pràctiques que es porten a terme a l'aula.

Crec que és essencial no oblidar-nos mai de reflexionar sobre el nostre dia a dia, sobre què hem fet, si estem satisfets, si ha anat bé el què hem fet amb tots els infants i companys, què podríem millorar, si hi hauria cap manera d'augmentar la dificultat de l'activitat (o disminuïr-la) per a que sigui apta per a altres cicles... Trobo que el què més em crida l'atenció d'aquesta feina (feina perquè és remunerada) és que sempre estem en constant canvi, és a dir, no és com una secretària (no menyspreo a ningú, alerta, només és la meva opinió personal) que cada dia fa el mateix, amb els mateixos papers, el mateix ordenador, tal vegada un programa nou, però poca cosa més. La nostra feina és tant important! De les nostres mans creixen personetes i, justament, a l'etapa més important de la seva vida, on segurament es formarà, majorment, el caràcter. Cada infant és diferent, cada dia és diferent, per això, cada activitat, cada cosa que facem ha de ser diferent i adaptada a cada infant.

Per una altra banda, m'ha costat bastant, al llarg de l'assignatura, anar identificant les competènces, sobretot en casos molt concrets. Però bé, per això estan els companys, per ajudar. He de dir que, ara mateix, en les últimes entrades, cada vegada m'ha anat costant menys identificar-les.

Trobo que la fulla de competències és una fulla que hauríem de tenir a mà sempre, els que vulguem continuar amb la nostra carrera de mestres i seguir treballant, per què així ens assegurarem de fer-ho bé.

Reflexió autovalorativa del nostre Documetal: L'Espai Eivissa

Començaré dient que al final tot té la seva recompensa. Encara que en algunes ocasions el so no ha estat del tot bo, gràcies que teníem a la Sol traduïnt, molt implicada i concentrada, el que no acabava d'entendre's del tot. Avui ha estat el primer dia que pogut veure el nostre documental tot seguit, sense interrupcions (és una manera de dir-ho) i sense pensar en fer talls, o posar-li una imatge aquí o allà... És a dir, que està millor del que hem pensava. Això a nivell audiovisual. I amb això també entra l'elecció de les imatges, les fotografies i dels moments concrets en que la gent parla, perquè teníem moltíssima pel·lícula on parlaven els participants i que, per desgràcia, hem hagut de tallar.

Hem tingut molts dubtes, hem hagut d'anar darrera de la coordinadora de L'Espai molts de dies per a què ens hagafés el telèfon però, quan tot semblava negre, per fi ho vam aconseguir. A més, es va ajuntar el dia de portes obertes, un dia idoni per a gravar (amb el seu permís) les famílies en plena acció. 

Jo no vaig poder assistir al dia de portes obertes, però després de veure els vídeos i d'escoltar a les famílies parlant i contestant a les preguntes i intervenint he pogut treure moltes conclusions amb el treball que hem realitzat. Si aquest treball s'ens hagués presentat d'una altra manera, a classe també haguèssim plantejat moltes preguntes als companys, per a poder realitzar un debat, ja que l'educació "lliure", avui en dia, és un tema que està com "de moda", i que ens interessa a tots; és mes, amb el simple fet de mostrar el documental ja vam tenir alguna que una altra pregunta i ja va haver-hi un poc de debat sense que nosaltres qüestionessim res... No vull saber què haguès passat si ho haguèssim fet!

Des del principi he estat molt emocionada en respecte a realitzar un documental d'aquest tema, ja que el sistema educatiu que tenim avui dia no m'acaba de complaure. Dic això, encara que sigui monitora, educadora i em falti un any i poc (espero) per a ser mestra, perquè si jo ara tingués un fill o filla, em faria por portar-lo a una escola infantil... Estic treballant a una i fa molt de temps que he estat a unes quantes i en totes hi he trobat coses que no m'han agradat gens: massa infants per aula, treball per fitxes, nens obligats a seure tota l'estona (després de grans ens queixem que no es vulguin aixecar del sofà), rutines que no permeten ni beure aigua a qualsevol hora del dia... Jo trobo completament normal i comprensible (el que no entenc és per què no s'ha fet abans) que un grup de pares hagin volgut crear un projecte com aquest, que es basa en l'educació lliure. Tanmateix, no tot és color de rosa, és clar, però de moment estic dient que la proposta, per a mi, va ser la més meravellosa que em podrien haver proposat.

Aquest espai en el què es desenvolupa aquest projecte, tot natural, en mig del camp, és meravellós; tot infant hauria de tenir dret de gaudir d'una educació com aquesta. Ara, el què havíem parlat era que en quant fés fret i/o ploguès... Què passaria amb l'Espai Eivissa? Dia lliure? Tots a la caseta? En un principi diuen que tindríen 20 infants per anar provant, però qui sap si va bé i n'arriben a tenir més... Hi cabrien tots a dintre d'aquella caseta? Hem sembla que tenen tantes ganes de fer coses i de començar ja amb el projecte, que no han pensat amb les coses que nosaltres veim òbvies. Ahir mateix ho parlava amb una amiga, li deia que era quasi estúpit que un arquitecte ni tant sols demanès opinió a un mestre/ o educador/a quan construeix una escola infantil, ja que com a molt, ell o ella poden tenir els seus fills; quants fills es tenen ara? 2? 3? Com a molt, 4?? Realment, un arquitecte no sap què és més còmode per a una educadora en una aula. Quan vaig començar a l'escoleta del Molinar, que encara tenia les tuberies fòra, em van haver de canviar la porta 3 vegades... No és normal... Que a una escola infantil posin portes sense protectors pels dits o les manetes baixes en comptes d'altes, no és intel·ligent. Idò trobo que això els hi passa a aquestes famílies; volen ser tant autònomes que no volen ni deixar-se aconsellar. Hi ha alguns comentaris que sembla que, fins i tot, repudien els mestres, com si fóssin els dolents de la pel·lícula (alerta, és la meva i només meva impresió, no vol dir ni que sigui la correcta ni que sigui el que la pobre dona vulgui dir amb els seus comentaris). Crec que per a algún mestre que hagin vist estressat i cridaner per tenir 25 infants junts, troben que realment no es pot. Jo trobo que 25 infants són molts, però també he vist a educadores Santes realitzar la seva feina magníficament (la meva tutora de pràctiques, com ja he dit mil vegades, per exemple). Trobo que hi ha gent que neix amb vocació i gent amb estrella... La gent que neix amb estrella és capaç de portar una classe de 25 infants sense cridar, sense obligar-los a seure, i realitzant activitats segons els interessos dels infants que, si aquests pares s'informèssin un poc més, veurien que això es diu "treball per projectes" a les escoles. 

Torno a repetir, hi ha hagut pares i mares que, sense ser mestres ni res relacionat amb l'educació, m'han deixat bocabadada, perquè moltes vegades amb amics m'he posat a parlar sobre educació i he hagut de girar-me i marxar abans d'enfadar-me per a no sentir tonteries, però aquí, dins aquest projecte, hi ha persones realment intel·ligents. Per això, si a mi em deixàssin dir-lis alguna cosa, els hi diria que es deixèssin aconsellar, que no tots els mestres són de fitxetes i de seure a la cadira, que seure a la cadira és molt avorrit. També que els infants són infants, i que encara que es basin en el joc, el joc ha de tenir alguna finalitat, algun objectiu, que de segur que el tendrà, però, per assegurar-nos que els infants estan portant un bon desenvolupament, és bo portar un llistat d'objectius i saber si s'estan assolint, sense obligar als infants o imposar-los a realitzar ninguna activitat.

Trobo que aquest Espai Eivissa vol ser tot el contrari al que tenim avui dia a les nostres escoles. Pot ser bo per a alleugerar el que tenim a les aules, però no crec que hagi de ser o blanc o negre. S'ha de conseguir trobar un equil·libri entre les activitats dirigides i l'experimentació i la llibertat d'escollir i fer projectes. A més, un infant amb unes necessitats educatives, necessitarà reforç en algunes caracterìstiques més que en unes altres... Si el deixem que faci el que vulgui, de segur que només voldrà fer el que se li doni bé... Així som les persones, quan una cosa s'ens dóna bé, tendim a repetir-la, i més si hi ha algú mirant! Massa por al fracàs, em sembla que tenim.

Bé, per acabar, trobo que hagués estat positiu per la nostra part, adjuntar, a la gent de L'Espai Eivissa, l'entrevista uns dies abans d'anar a fer-lis la visita, ja que, encara que van dir coses amb molt de sentit i amb molt de pes i conciència, tal vegada ho deien amb un poc de vergonya i/o inseguretat. Donant-lis les preguntes uns dies abans, haguèssim fet que tinguèssin seguretat i que ho preparèssin un poc més per quan anèssim a gravar.

Les meves etiquetes van en relació al treball que he fet personalment, cercant informació i interactuant amb els meus records i experiències. He de dir, també, que he mirat els blogs dels meus companys, tant dels que no comparteixen documental amb mi com dels que sí; volia saber un poc la seva opinió i contrastar ideesm (i he vist que hi ha coses que compartim i coses que no). A partir d'aquí, he pogut arribar a diverses conclusions. Tot i això, no canviaria el nostre documental per res. Trobo que ha quedat genial. Perfecte.

Aprenentatges realitzats amb respecte als documentals i projectes exposats

He de dir, per a començar, que tots el treballs exposats han estat vertaderament un treball meravellós. A més, hem pogut veure, en poques hores, diferents estils d'escoles infantils en una mateixa illa tan petitona com és la nostra i, a més, diferents idees tant innovadores de gent de la nostra classe, de persones tant corrents com nosaltres i que, a la vegada, una volta que ens posem a pensar i a parlar entre nosaltres, de veres podem crear coses excepcionals.

He vist coses que m'han agradat molt i coses que m'han agradat, però no tant. Per això mateix, ressaltaré les què més m'han agradat, perquè no voldria que ningú ho prenés com una crítica, ja que no és la meva intenció. Només resaltaré el qué m'ha semblat més atractiu.

Al documental del Jose, la Priscila i la Iratxe, primer de tot dir que tant de bo totes les escoles infantils poguéssin gaudir d'un espai com el seu. Només ens han ensenyat l'exterior, no puc dir si l'interior és del meu agrat, però ja puc cridar ben fort que si algun dia decideixo muntar una escola infantil, l'espai exterior es semblarà molt a l'escola infantil on ells han estat treballant amb el proposta de millora! L'espai per al descans ha estat idoni, ja que la proposta de l'any anterior és ve que semblava que hi faltava qualcuna cosa, i ells sembla que ho han acabat d'arrodonir. Han fet una mena de "chill out" on els infants ho poden aprofitar com més els hi agradi, i amb materials que no s'espanyaran tant fàcilment. De moment, diuen que ho aprofiten per a saltar, però jo crec que tampoc han tingut molt de temps per a gaudir d'aquests nous materials, és a dir, és un material nou, estan experimentant de totes les maneres que se'ls hi acudeix; tal volta, quan se n'acansin de saltar, ja l'aprofitaran per a descansar! A més, les lones a mode de cabana són fantàstiques! Recordo quan jo era petita que sempre li llevava els llençols a la meva mare per a construïr-me cabanes a la meva habitació, i resguardar-me de tota la resta de persones, era fantàstic! Trobo que dóna moltes possibilitats al joc simbòlic i, el millor, és que no són joguines materials, el millor és que han creat un espai nou, un espai per a la imaginació on cadascú es pot moure com vulgui i experimentar i somiar el que desitgi. Enhorabona!

Per una altra banda, el treball de la Úrsula i la Tanit, el treball realitzat a mà, les manualitat, ha estat preciós. Estic d'acord amb el parlat a classe, que trobo que ha estat de gran valor per a tots: si ensenyem als infants a respectar el material, els infants es desenvoluparan tenint cura d'aquest, si els "amollem" així com així de cara al material i al seu aire, sense posar límits i sense tenir una observació contínua d'aquests, els valors com el respecte cap al material no s'aconseguiran. Però és una cosa que s'ha de treballar en tots els àmbits de l'escola (i amb les famílies), no es val només tenir cura del material de cartró perquè és més sensible, no, s'ha de tenir cura fins i tot de les cadires, ja que han de durar molts d'anys! És a dir, hem de ser capaços de transmetre una sèrie de valors als infants per a què sàpiguen transmetre'ls en diferents situacions, no només en unes poques. 

Ara, pensant en aquestes propostes de millora, he volgut recordar la meva a la escola infantil de Palma, Ciutat Antiga, on vaig realitzar les meves pràctiques, i no el recordo... Em fa molta llàstima, però tots aquests documentals em portaran a obrir carpetes del meu ordenador antigues i a llegir propostes que, crec recordar, anaven lligades a una sala de psicomotricitat situada al tercer pis de l'escola, no gaire adaptada als infants de 1-2 anys (no direm res dels nadons) i un poc estressants per als de 2-3, que estaven a la planta baixa. No recordo quina va ser la proposta que vaig realitzar amb les meves companyes però, torno a repetir, que ho cercaré. Tanmateix, com el que parlàvem avui, he de dir que he anat un parell de pics a veure la meva antiga tutora i l'escola infantil estava com sempre (amb la diferència que ara les educadores s'han mogut a l'escola infantil del Molinar i les educadores del Molinar s'han mogut a Ciutat Antiga, tot ve arrel de queixes que no venen a compte). Però deixant a banda això, amb respecte a les nostres propostes de millora, jo volia dir que de les nostres no se'n va portar ninguna a terme. Em fa llàstima perquè, de vegades, sembla que les practicants estem allí per a treure feina a les educadores que tant estressades van a les seves aules amb tants d'infants i tanta feina per a fer i que no dónen a bast, i nosaltres feim la feina de classe, la presentem, els hi agrada molt i es podria realitzar en un món paral·lel i, com hem dit avui al seminar, es queda guardada en un calaix. Tant de treball i tantes bones idees tancades guardant pols. Em fa sentir molta llàstima. Esperem que vagi canviant poc a poc.

En quant a les etiquetes que he escollit, he cercat ajuda en altres blogs d'altres companys, així com el fet d'haver reflexionat sobre les bones pràctiques, tant meves (d'ara i abans) com de la resta i també he pogut fer conclusions amb la informació que m'han aportat els companys a classe, amb les seves propostes de millora i els seus documentals. I per últim, trobo que, a partir de les imatges, he sabut identificar les raons per les quals es proposaven les millores a les diferents escoles infantils.

Documentals a la xarxa de 0-3 anys

El que presento a continuació és un recull de diversos documentals que tracten de diversos temes amb respecte als infants d'entre 0 i 3 anys. He de dir, però, que no n'he triat cap d'especial; només m'he basat, en la seva el·lecció, en què la seva duració fós, mínimament, apropiada. Això ho he fet perquè no em vull centrar en un tema en concret, vull investigar diversos documentals diferents i parlar sobre el què hi apareix, indistintament del tema que tractin.

El primer que he trobat i que m'ha atret pel seu nom ha estat el de la "Higiene en infants de 0 a 3 anys". El seu link és http://www.youtube.com/watch?v=Jp46IuufekY i, encara que sigui un documental curt, és bastant concret amb el que vol dir. Hi apareix una dona, que crec que és metgesa, explicant quina és la manera correcta de cuidar la higiene personal dels infants d'aquestes curtes edats. Ho fa amb una claredat molt gran i bona, encara que m'ha paregut un poc avorrit i per a un públic molt concret; parlava dels pares com a terceres persones: "això ho han de fer els pares", i, en el meu cas, tal vegada, hagués dit: "això ho heu de fer els pares", dirigint-me a ells, com si sabés que m'estan mirant. Bé, a més tal vegada ho hagués fet més visual, amb imatges, tant fotogràfiques com de vídeo, ja que només sortia ella parlant i lletres, i en algunes coses hagués estat bé com una mare, pare o metge realitzés la neteja del cordó umbilical, per exemple. Torno a repetir, però, que el contingut ha estat prou complet. 

En aquestos casos, trobo, si la part audiovisual no enganxa, per molt que el contingut narrat sigui bo, el receptor no captarà tot el missatge.

Un altre documental que m'ha deixat un poc estranyada, ha estat el de "Splendi, estimulación temprana", http://www.youtube.com/watch?v=Ga3KFZ9RzM4. És un documental sobre una organització que proporciona serveis formatius i educatius, segons diuen, d'excelència per als infants. He escollit aquest vídeo perquè en un principi semblava un documental; a mi no em quedava molt clar què era aixo de Splendi, fins que ho he buscat a Google i he trobat la pàgina web on ho explicava, però en un principi aquesta mena de documental explicava les fases evolutives dels infants, molt concreta i detalladament, amb quin tipus d'ajuda se'ls pot proporcionar per al seu favorable desenvolupament. A més, que també proposen pautes a seguir en quant hi ha infants que presenten qualque tipus de dificultat, encara que de seguida t'animen a que el portis als seus serveis. En quant a la manera de realitzar el documental, per a la finalitat que el volen l'han realitzat molt bé, ja que han recurrit a l'ajut d'altres pares que han fet "propaganda" dels seus serveis i s'han sabut vendre bé. Han posat imatges d'infants molt feliços a les seves instal·lacions mentre ells explicaven el seu desenvolupament i les seves necessitats en cada etapa. La única cosa que no m'ha agradat gaire ha estat la manera de començar el documental, amb aquella música i les lletres que van massa ràpit. Tal volta ho podrien haver llegit en veu alta, ja que jo he mirat un moment a una altra banda i ja no m'ha donat temps d'acabar de llegir-ho. En general, però, m'ha semblat bastant complet.

Per últim, l'altre documental que he escollit és el de "El desarrollo cognitivo del bebé", http://www.youtube.com/watch?v=vRalfk5KFVw. Bé, he de dir que estic molt contenta d'haver cercat un poc més a fons amb el darrer documental que volia que surtís al meu blog, ja que volía que fós un poc més professional i de més duració.
Aquest, em recorda bastant a alguns documentals que vam veure a l'assignatura d'Autonomia personal, quan vaig realitzar el FP d'Educació Infantil. La veritat és que està molt ben muntat: les imatges corresponen totalment amb el que la veu de fons explica, que per cert, és una veu molt dolça i atractiva. S'utilitza el llenguatge senzill, o sigui, penso que està dirigit a qualsevol públic; inclús es fan algunes bromes senzilles i dolces relacionades amb els nadons i amb la fase evolutiva en la què es troben que fan més tendra l'escena.
Per una altra banda, però, una cosa que no m'acaba d'agradar, és que quan s'expliquen els comportaments dels nadons en algunes de les proves que es van, de percepció, tal vegada, la veu que parla explicant, ho fa massa. Possa paraules exagerades quan surt la imatge d'un nadó, m'explic: "el bebé está encantadísimo...", per exemple. He de dir, però, que encara que a mi, que estic estudiant Educació infantil, em sembli una manera absurda de suposar coses que no sabem (perquè hi ha imatges en les què jo no comparteixo el sentiment del nadó segons el seu gest amb el que diu la veu en off) i el que passa en realitat, és una manera de donar-li més intensitat al documental. Si et deixes emportar totalment pel que et diuen, sense analitzar-ho, la realitat és que t'atrapa i no vols parar de mirar-lo. M'ha passat a mi, que l'he anat aturant per apuntar-me certes coses, però en un principi no ho volia fer perquè volia saber què anaven a dir després.. Però com em perdia detalls, he hagut d'anar aturant el documental.
Fer suposicions sobre situacions determinades, encara que sigui arriscar-se molt, si es tenen els permisos, dóna consistència al documental. És a dir, hi ha una escena en què una nena no vol (la veu en off diu que no sap) agafar un objecte per a descobrir l'altre; si jo haguès d'analitzar la situació, per com s'agafa a la mare, diria que el que no vol és que la Doctora de l'experiment se li acosti; en canvi, la veu en off es dedica a dir que els infants d'aquesta edat no saben fer tal cosa. I després, posen a un infant que té un mes més que l'anterior i que, pel seu caràcter (torno a repetir que és la meva opinió), agafa la bossa i l'objecte.
Treballo a una escola infantil, i encara que ens haguem de regir per unes característiques evolutives comunes enquadrades en uns marcs temporals, cada infant és diferent, i no ens podem regir pel que diu un sol infant. Pot ser que aquestes conclusions les hagin tret després d'haver fet molts d'experiments i per això estan tant segurs de donar aquests resultats, però jo només analitzo el què m'han mostrat, perquè el meu pensament crític s'ha posat a la defensiva des de fa un parell d'anys (els que estudio aquesta carrera); a tot li he de cercar un per què i una raó.
Tot el documental segueix més o menys d'aquesta manera, però torno a repetir que és molt interessant i molt complet tot el que s'exposa en aquest. Ara mateix li acabo de passar el link del documental a la meva parella, perquè em sembla que els continguts i els "mini experiments" són molt interessants de veure i de comparar amb la realitat si tens algun amic o familiar amb infants, perquè al final te n'adones que segurament va en concordança amb els infants que tens a la vora.
Tal vegada m'hagués agradat que s'haguessin aturat a comentar que cada infant té un moment evolutiu propi i que no ve d'un mes o dos, que cadascú ha passat pel mateix però en diferents moments de la seva vida. Com a educadora, una cosa que he aprés en 6 anys (també som monitora de temps lliure) és que els pares es preocupen per qualsevol cosa relacionada amb els seus infants, cosa molt comprensible, ja que són la seva vida. Per això mateix, una dada com aquesta no la podem deixar sense dir, perquè podem provocar preocupacions innecessàries.

En quant a les meves etiquetes, he escollit aquestes competències perquè trobo que he cercat informació, tant a la xarxa com als blogs dels meus companys quan m'he vist perduda. A més, ja he dit que des de fa un temps he tornat molt més crítica, cosa que em fa la vida personal un poc més difícil, però a nivell intern em sento molt millor. I veure les coses amb un aspecte crític no significa veure-les dolentes, sinó comprovar la seva fonamentació i bases.

Presentació del documental L'Espai Eivissa

Des del primer dia que se'ns va donar la possibilitat de fer un documental sobre qualque cosa relacionada amb l'educació, una de les companyes, la Sol, ja es va aixecar de la cadira i, amb una mena de llum al cap, va dir que ja sabia exactament com volia, i sobre què volia, el documental. En aquest semestre ens seiem juntes, així que m'ho va explicar i em va encantar, no va fer falta parlar més. Vam captar al Vicent, que teníem al davore, i vam montar el nostre esquadró sobre una mena d'educació a l'aire lliure i a la naturalesa. Als pocs dies ja es va omplir el grup amb l'Edu i la Merche, i el grup va quedar molt molt complet, ja que tothom ha aportat molt.

Trobo que ha estat una experiència molt maca de viure i molt interessant d'ensenyar a la resta de companys. Tant de bó poguèssim ensenyar a la resta de gent per a movilitzar a tothom a favor de l'educació, per a que tothom prengués consciència de l'educació dels seus infants, ja que no és la primera vegada que sento que és responsabilitat del mestre. 

En aquest cas, aquests pares tenen molts de racons i prou organització entre ells i elles, encara que tal vegada es recolzen poc en les normes. Si puc donar un poc la meva opinió personal en aquest, el meu blog (cosa que no he fet a ninguna altra banda) he de dir que no trobo que les coses hagin de ser blanc o negre. Jo crec que el més difícil és trobar la mescla de colors perfecta per a cada infant, no existeix el mateix color per a tots, i la nostra feina és experimentar amb els colors.

A més a més, despres de realitzar el documental... Més ben dit, després de cada dia que quedavem per a treballar, parlavem entre nosaltres i ens sorgien dubtes sobre si aquest grup de pares i mares estaven prou preparats o no per a dur a terme un projecte de tal magnitud. La idea és asombrosa, i l'espai increïble, però tal vegada subestimen el treball dels mestres a les escoles.

Trobem interessant totes les idees que tenen aquestes famílies, i les crítiques cap a l'educació actual, personalment, la majoria les comparteixo, però, també he de dir, que un pare o una mare que està avesat a estar només amb els seu fill o filla (o com a molt fins a tres), li serà realment difícil treballar amb 6 infants. S'han d'establir unes normes de grup; vejem la nostra societat, per exemple; nosaltres ens regim per normes establertes, i les hem de seguir per a una bona convivència, trobo que aquestes famílies estan molt emocionades per a ajudar a aquests infants a desenvolupar favorablement aquesta convivència, però tal vegada els hi faríen falta recursos, recursos humans, com algú amb experiència. 

En el nostre documental recollim la il·lusió d'unes famílies per a fomentar una bona educació pels seus infants, volem transmetre aquesta lluminositat als ulls que, tal vegada, alguns mestres han perdut al llarg de la seva carrera docent, volem mostrar que, al contrari del que pensen molts educadors, les famílies sí que s'impliquen amb l'educació dels seus infants, es preocupen i hi volen aprendre per a participar-hi.  El nostre documental és ideal per a demostrar-ho. Vos convidem a què el mireu!

Per acabar, les meves etiquetes es basen en la reflexió sobre el documental que hem realitzat, encara que durant el procés d'aquest hem hagut de recòrrer a algunes preguntes d'altres apartats per a relacionar continguts.

Comentaris de bones pràctiques

En els següents links trobareu els meus comentaris, no massa crítics, de les bones pràctiques dels meus companys. Molts d'ànims a tots i totes, que això està quasi fet!

NACHO: http://elstamborsreflexioiinnovacio.blogspot.com.es/2013/05/una-bona-practica.html?showComment=1369325715464#c9168379706296750326

PAULA: http://paulareflexioinnovacio.blogspot.com.es/2013/05/una-bona-practica-la-meva-escoleta.html?showComment=1369327072288#c7650005758825271174

TANIT: http://tanit-reflexioinnovacio22023.blogspot.com.es/2013/05/una-jornada-la-meva-escoleta-reflexions.html?showComment=1369332342903#c7556878318014389190


Les meves etiquetes són poques, però crec que he fet bon ús d'elles. Trobo que amb aquest exercici m'he obligat a estar una bona estona atenta, llegint el què fan els meus companys en altres escoles, i comparar-ho amb el què faig jo i així, poder veure les diferències i comprovar quines són les meves mancances i si tenc qualque punt fort i/o feble. M'ha agradat especialment realitzar aquest exercici.