El que presento a continuació és un recull de diversos documentals que tracten de diversos temes amb respecte als infants d'entre 0 i 3 anys. He de dir, però, que no n'he triat cap d'especial; només m'he basat, en la seva el·lecció, en què la seva duració fós, mínimament, apropiada. Això ho he fet perquè no em vull centrar en un tema en concret, vull investigar diversos documentals diferents i parlar sobre el què hi apareix, indistintament del tema que tractin.
El primer que he trobat i que m'ha atret pel seu nom ha estat el de la "Higiene en infants de 0 a 3 anys". El seu link és http://www.youtube.com/watch?v=Jp46IuufekY i, encara que sigui un documental curt, és bastant concret amb el que vol dir. Hi apareix una dona, que crec que és metgesa, explicant quina és la manera correcta de cuidar la higiene personal dels infants d'aquestes curtes edats. Ho fa amb una claredat molt gran i bona, encara que m'ha paregut un poc avorrit i per a un públic molt concret; parlava dels pares com a terceres persones: "això ho han de fer els pares", i, en el meu cas, tal vegada, hagués dit: "això ho heu de fer els pares", dirigint-me a ells, com si sabés que m'estan mirant. Bé, a més tal vegada ho hagués fet més visual, amb imatges, tant fotogràfiques com de vídeo, ja que només sortia ella parlant i lletres, i en algunes coses hagués estat bé com una mare, pare o metge realitzés la neteja del cordó umbilical, per exemple. Torno a repetir, però, que el contingut ha estat prou complet.
En aquestos casos, trobo, si la part audiovisual no enganxa, per molt que el contingut narrat sigui bo, el receptor no captarà tot el missatge.
Un altre documental que m'ha deixat un poc estranyada, ha estat el de "Splendi, estimulación temprana", http://www.youtube.com/watch?v=Ga3KFZ9RzM4. És un documental sobre una organització que proporciona serveis formatius i educatius, segons diuen, d'excelència per als infants. He escollit aquest vídeo perquè en un principi semblava un documental; a mi no em quedava molt clar què era aixo de Splendi, fins que ho he buscat a Google i he trobat la pàgina web on ho explicava, però en un principi aquesta mena de documental explicava les fases evolutives dels infants, molt concreta i detalladament, amb quin tipus d'ajuda se'ls pot proporcionar per al seu favorable desenvolupament. A més, que també proposen pautes a seguir en quant hi ha infants que presenten qualque tipus de dificultat, encara que de seguida t'animen a que el portis als seus serveis. En quant a la manera de realitzar el documental, per a la finalitat que el volen l'han realitzat molt bé, ja que han recurrit a l'ajut d'altres pares que han fet "propaganda" dels seus serveis i s'han sabut vendre bé. Han posat imatges d'infants molt feliços a les seves instal·lacions mentre ells explicaven el seu desenvolupament i les seves necessitats en cada etapa. La única cosa que no m'ha agradat gaire ha estat la manera de començar el documental, amb aquella música i les lletres que van massa ràpit. Tal volta ho podrien haver llegit en veu alta, ja que jo he mirat un moment a una altra banda i ja no m'ha donat temps d'acabar de llegir-ho. En general, però, m'ha semblat bastant complet.
Per últim, l'altre documental que he escollit és el de "El desarrollo cognitivo del bebé", http://www.youtube.com/watch?v=vRalfk5KFVw. Bé, he de dir que estic molt contenta d'haver cercat un poc més a fons amb el darrer documental que volia que surtís al meu blog, ja que volía que fós un poc més professional i de més duració.
Aquest, em recorda bastant a alguns documentals que vam veure a l'assignatura d'Autonomia personal, quan vaig realitzar el FP d'Educació Infantil. La veritat és que està molt ben muntat: les imatges corresponen totalment amb el que la veu de fons explica, que per cert, és una veu molt dolça i atractiva. S'utilitza el llenguatge senzill, o sigui, penso que està dirigit a qualsevol públic; inclús es fan algunes bromes senzilles i dolces relacionades amb els nadons i amb la fase evolutiva en la què es troben que fan més tendra l'escena.
Per una altra banda, però, una cosa que no m'acaba d'agradar, és que quan s'expliquen els comportaments dels nadons en algunes de les proves que es van, de percepció, tal vegada, la veu que parla explicant, ho fa massa. Possa paraules exagerades quan surt la imatge d'un nadó, m'explic: "el bebé está encantadísimo...", per exemple. He de dir, però, que encara que a mi, que estic estudiant Educació infantil, em sembli una manera absurda de suposar coses que no sabem (perquè hi ha imatges en les què jo no comparteixo el sentiment del nadó segons el seu gest amb el que diu la veu en off) i el que passa en realitat, és una manera de donar-li més intensitat al documental. Si et deixes emportar totalment pel que et diuen, sense analitzar-ho, la realitat és que t'atrapa i no vols parar de mirar-lo. M'ha passat a mi, que l'he anat aturant per apuntar-me certes coses, però en un principi no ho volia fer perquè volia saber què anaven a dir després.. Però com em perdia detalls, he hagut d'anar aturant el documental.
Fer suposicions sobre situacions determinades, encara que sigui arriscar-se molt, si es tenen els permisos, dóna consistència al documental. És a dir, hi ha una escena en què una nena no vol (la veu en off diu que no sap) agafar un objecte per a descobrir l'altre; si jo haguès d'analitzar la situació, per com s'agafa a la mare, diria que el que no vol és que la Doctora de l'experiment se li acosti; en canvi, la veu en off es dedica a dir que els infants d'aquesta edat no saben fer tal cosa. I després, posen a un infant que té un mes més que l'anterior i que, pel seu caràcter (torno a repetir que és la meva opinió), agafa la bossa i l'objecte.
Treballo a una escola infantil, i encara que ens haguem de regir per unes característiques evolutives comunes enquadrades en uns marcs temporals, cada infant és diferent, i no ens podem regir pel que diu un sol infant. Pot ser que aquestes conclusions les hagin tret després d'haver fet molts d'experiments i per això estan tant segurs de donar aquests resultats, però jo només analitzo el què m'han mostrat, perquè el meu pensament crític s'ha posat a la defensiva des de fa un parell d'anys (els que estudio aquesta carrera); a tot li he de cercar un per què i una raó.
Tot el documental segueix més o menys d'aquesta manera, però torno a repetir que és molt interessant i molt complet tot el que s'exposa en aquest. Ara mateix li acabo de passar el link del documental a la meva parella, perquè em sembla que els continguts i els "mini experiments" són molt interessants de veure i de comparar amb la realitat si tens algun amic o familiar amb infants, perquè al final te n'adones que segurament va en concordança amb els infants que tens a la vora.
Tal vegada m'hagués agradat que s'haguessin aturat a comentar que cada infant té un moment evolutiu propi i que no ve d'un mes o dos, que cadascú ha passat pel mateix però en diferents moments de la seva vida. Com a educadora, una cosa que he aprés en 6 anys (també som monitora de temps lliure) és que els pares es preocupen per qualsevol cosa relacionada amb els seus infants, cosa molt comprensible, ja que són la seva vida. Per això mateix, una dada com aquesta no la podem deixar sense dir, perquè podem provocar preocupacions innecessàries.
En quant a les meves etiquetes, he escollit aquestes competències perquè trobo que he cercat informació, tant a la xarxa com als blogs dels meus companys quan m'he vist perduda. A més, ja he dit que des de fa un temps he tornat molt més crítica, cosa que em fa la vida personal un poc més difícil, però a nivell intern em sento molt millor. I veure les coses amb un aspecte crític no significa veure-les dolentes, sinó comprovar la seva fonamentació i bases.
Aquest, em recorda bastant a alguns documentals que vam veure a l'assignatura d'Autonomia personal, quan vaig realitzar el FP d'Educació Infantil. La veritat és que està molt ben muntat: les imatges corresponen totalment amb el que la veu de fons explica, que per cert, és una veu molt dolça i atractiva. S'utilitza el llenguatge senzill, o sigui, penso que està dirigit a qualsevol públic; inclús es fan algunes bromes senzilles i dolces relacionades amb els nadons i amb la fase evolutiva en la què es troben que fan més tendra l'escena.
Per una altra banda, però, una cosa que no m'acaba d'agradar, és que quan s'expliquen els comportaments dels nadons en algunes de les proves que es van, de percepció, tal vegada, la veu que parla explicant, ho fa massa. Possa paraules exagerades quan surt la imatge d'un nadó, m'explic: "el bebé está encantadísimo...", per exemple. He de dir, però, que encara que a mi, que estic estudiant Educació infantil, em sembli una manera absurda de suposar coses que no sabem (perquè hi ha imatges en les què jo no comparteixo el sentiment del nadó segons el seu gest amb el que diu la veu en off) i el que passa en realitat, és una manera de donar-li més intensitat al documental. Si et deixes emportar totalment pel que et diuen, sense analitzar-ho, la realitat és que t'atrapa i no vols parar de mirar-lo. M'ha passat a mi, que l'he anat aturant per apuntar-me certes coses, però en un principi no ho volia fer perquè volia saber què anaven a dir després.. Però com em perdia detalls, he hagut d'anar aturant el documental.
Fer suposicions sobre situacions determinades, encara que sigui arriscar-se molt, si es tenen els permisos, dóna consistència al documental. És a dir, hi ha una escena en què una nena no vol (la veu en off diu que no sap) agafar un objecte per a descobrir l'altre; si jo haguès d'analitzar la situació, per com s'agafa a la mare, diria que el que no vol és que la Doctora de l'experiment se li acosti; en canvi, la veu en off es dedica a dir que els infants d'aquesta edat no saben fer tal cosa. I després, posen a un infant que té un mes més que l'anterior i que, pel seu caràcter (torno a repetir que és la meva opinió), agafa la bossa i l'objecte.
Treballo a una escola infantil, i encara que ens haguem de regir per unes característiques evolutives comunes enquadrades en uns marcs temporals, cada infant és diferent, i no ens podem regir pel que diu un sol infant. Pot ser que aquestes conclusions les hagin tret després d'haver fet molts d'experiments i per això estan tant segurs de donar aquests resultats, però jo només analitzo el què m'han mostrat, perquè el meu pensament crític s'ha posat a la defensiva des de fa un parell d'anys (els que estudio aquesta carrera); a tot li he de cercar un per què i una raó.
Tot el documental segueix més o menys d'aquesta manera, però torno a repetir que és molt interessant i molt complet tot el que s'exposa en aquest. Ara mateix li acabo de passar el link del documental a la meva parella, perquè em sembla que els continguts i els "mini experiments" són molt interessants de veure i de comparar amb la realitat si tens algun amic o familiar amb infants, perquè al final te n'adones que segurament va en concordança amb els infants que tens a la vora.
Tal vegada m'hagués agradat que s'haguessin aturat a comentar que cada infant té un moment evolutiu propi i que no ve d'un mes o dos, que cadascú ha passat pel mateix però en diferents moments de la seva vida. Com a educadora, una cosa que he aprés en 6 anys (també som monitora de temps lliure) és que els pares es preocupen per qualsevol cosa relacionada amb els seus infants, cosa molt comprensible, ja que són la seva vida. Per això mateix, una dada com aquesta no la podem deixar sense dir, perquè podem provocar preocupacions innecessàries.
En quant a les meves etiquetes, he escollit aquestes competències perquè trobo que he cercat informació, tant a la xarxa com als blogs dels meus companys quan m'he vist perduda. A més, ja he dit que des de fa un temps he tornat molt més crítica, cosa que em fa la vida personal un poc més difícil, però a nivell intern em sento molt millor. I veure les coses amb un aspecte crític no significa veure-les dolentes, sinó comprovar la seva fonamentació i bases.
No hay comentarios:
Publicar un comentario