He de dir, per a començar, que tots el treballs exposats han estat vertaderament un treball meravellós. A més, hem pogut veure, en poques hores, diferents estils d'escoles infantils en una mateixa illa tan petitona com és la nostra i, a més, diferents idees tant innovadores de gent de la nostra classe, de persones tant corrents com nosaltres i que, a la vegada, una volta que ens posem a pensar i a parlar entre nosaltres, de veres podem crear coses excepcionals.
He vist coses que m'han agradat molt i coses que m'han agradat, però no tant. Per això mateix, ressaltaré les què més m'han agradat, perquè no voldria que ningú ho prenés com una crítica, ja que no és la meva intenció. Només resaltaré el qué m'ha semblat més atractiu.
Al documental del Jose, la Priscila i la Iratxe, primer de tot dir que tant de bo totes les escoles infantils poguéssin gaudir d'un espai com el seu. Només ens han ensenyat l'exterior, no puc dir si l'interior és del meu agrat, però ja puc cridar ben fort que si algun dia decideixo muntar una escola infantil, l'espai exterior es semblarà molt a l'escola infantil on ells han estat treballant amb el proposta de millora! L'espai per al descans ha estat idoni, ja que la proposta de l'any anterior és ve que semblava que hi faltava qualcuna cosa, i ells sembla que ho han acabat d'arrodonir. Han fet una mena de "chill out" on els infants ho poden aprofitar com més els hi agradi, i amb materials que no s'espanyaran tant fàcilment. De moment, diuen que ho aprofiten per a saltar, però jo crec que tampoc han tingut molt de temps per a gaudir d'aquests nous materials, és a dir, és un material nou, estan experimentant de totes les maneres que se'ls hi acudeix; tal volta, quan se n'acansin de saltar, ja l'aprofitaran per a descansar! A més, les lones a mode de cabana són fantàstiques! Recordo quan jo era petita que sempre li llevava els llençols a la meva mare per a construïr-me cabanes a la meva habitació, i resguardar-me de tota la resta de persones, era fantàstic! Trobo que dóna moltes possibilitats al joc simbòlic i, el millor, és que no són joguines materials, el millor és que han creat un espai nou, un espai per a la imaginació on cadascú es pot moure com vulgui i experimentar i somiar el que desitgi. Enhorabona!
Per una altra banda, el treball de la Úrsula i la Tanit, el treball realitzat a mà, les manualitat, ha estat preciós. Estic d'acord amb el parlat a classe, que trobo que ha estat de gran valor per a tots: si ensenyem als infants a respectar el material, els infants es desenvoluparan tenint cura d'aquest, si els "amollem" així com així de cara al material i al seu aire, sense posar límits i sense tenir una observació contínua d'aquests, els valors com el respecte cap al material no s'aconseguiran. Però és una cosa que s'ha de treballar en tots els àmbits de l'escola (i amb les famílies), no es val només tenir cura del material de cartró perquè és més sensible, no, s'ha de tenir cura fins i tot de les cadires, ja que han de durar molts d'anys! És a dir, hem de ser capaços de transmetre una sèrie de valors als infants per a què sàpiguen transmetre'ls en diferents situacions, no només en unes poques.
Ara, pensant en aquestes propostes de millora, he volgut recordar la meva a la escola infantil de Palma, Ciutat Antiga, on vaig realitzar les meves pràctiques, i no el recordo... Em fa molta llàstima, però tots aquests documentals em portaran a obrir carpetes del meu ordenador antigues i a llegir propostes que, crec recordar, anaven lligades a una sala de psicomotricitat situada al tercer pis de l'escola, no gaire adaptada als infants de 1-2 anys (no direm res dels nadons) i un poc estressants per als de 2-3, que estaven a la planta baixa. No recordo quina va ser la proposta que vaig realitzar amb les meves companyes però, torno a repetir, que ho cercaré. Tanmateix, com el que parlàvem avui, he de dir que he anat un parell de pics a veure la meva antiga tutora i l'escola infantil estava com sempre (amb la diferència que ara les educadores s'han mogut a l'escola infantil del Molinar i les educadores del Molinar s'han mogut a Ciutat Antiga, tot ve arrel de queixes que no venen a compte). Però deixant a banda això, amb respecte a les nostres propostes de millora, jo volia dir que de les nostres no se'n va portar ninguna a terme. Em fa llàstima perquè, de vegades, sembla que les practicants estem allí per a treure feina a les educadores que tant estressades van a les seves aules amb tants d'infants i tanta feina per a fer i que no dónen a bast, i nosaltres feim la feina de classe, la presentem, els hi agrada molt i es podria realitzar en un món paral·lel i, com hem dit avui al seminar, es queda guardada en un calaix. Tant de treball i tantes bones idees tancades guardant pols. Em fa sentir molta llàstima. Esperem que vagi canviant poc a poc.
En quant a les etiquetes que he escollit, he cercat ajuda en altres blogs d'altres companys, així com el fet d'haver reflexionat sobre les bones pràctiques, tant meves (d'ara i abans) com de la resta i també he pogut fer conclusions amb la informació que m'han aportat els companys a classe, amb les seves propostes de millora i els seus documentals. I per últim, trobo que, a partir de les imatges, he sabut identificar les raons per les quals es proposaven les millores a les diferents escoles infantils.
No hay comentarios:
Publicar un comentario